En Miquel, la Benita i Murakami

La Garriga, 3 d’octubre de 2010.

Dia de Sant Gerard. Abans d’ahir va ser un dia estrany. Els meus veïns, una parella d’avis, es van perdre per les rodalies. Hom va quedar de pedra en saber que havien marxat al matí i no havien arribat a lloc, i que es desconeixia on estaven des de llavors. Les hores anaven passant, i vaig decidir cooperar en la seva recerca. Tot va resultar infructuós, i va arribar la nit. La recerca es va aturar per unes hores, doncs la fosca no permet avançar gaire en aquests casos. Crec que hom va tornar al llit amb el desencís al cor, i pitjor encara, amb el temor dels pitjors presagis. Però el ser humà és imprevisible, i les sorpreses que ens regala la vida, més encara. Amb esgarrinxades a les cames, amb uns blaus aquí i allà, i amb la desorientació evident, van aparèixer tots dos. En Miquel i la Benita han tornat a néixer, com qui diu. La sort els hi ha ofert un altre camí per seguir junts. Quan es recuperi en Miquel, i surti de l’hospital, friso per fer-li una abraçada quan el vegi altre cop en el seu jardí, sempre atrafegat amb la manega amunt i avall, mimant les plantes com si fossin criatures petites.

La vida és a vegades així de simple i bàsica, i no s’hi pot fer gaire més. Un cop de volant, un senyal, i un miratge que comença.... Murakami ens ho ensenya en El salze cec i la dona adormida: “Em vaig estar uns quants segons en un lloc fosc i estrany. En un lloc on les coses que veia no existien, i les coses que no veia sí.” Admirable simplicitat per impregnar un moment que no sabem del cert si existeix, però ha succeït d’alguna forma. Els aficionats ens emboliquem en recargolats equilibris lingüístics sense adonar-nos de com és de planer el llenguatge més sensitiu. Segurament per això som uns aficionats....

Benvinguts altre cop aquells que s’havien perdut! Ara serà el temps de recollir-nos i deixar el fred darrera els vidres foscos. En el record més inaccessible de la memòria, desarem aquella nit maleïda i ens dedicarem a somiar per altres indrets. Aqueta història és acabada, per fi.