La Garriga, 1 de gener de 2012
Ara que comença l'any, aprofito per mirar enrere i topar-me amb una de les últimes notícies de l'any. Fugiré d'altres més espectaculars i difoses, perquè quasi ve totes formen part del catastrofisme que acompanya l'economia mundial, i el bombadeig totes de funestes prediccions regalat cada dia. Per bé que el tema està negra, potser no cal que ens ho reiterin amb tanta freqüència. La veritat és que cansa una barbaritat, sobretot quan no hi pots fer gaire ve res. Però deixo de banda tota aquesta entelequia de la economia mundial i em decanto per tornar la mirada fins una pèrdua de final d'any que ha arribat sense gaire soroll. Ens ha deixat la mona Chita, o per se més exactes, ha mort un ximpanzé anomenat Chetta. Bé, això tampoc és exacte, doncs el seu nom real era Jiggs. Males llengües parlen de que no era el ximpanzé que va acompanyar a Johnny Weissmüller en tantes películes de Tarzan. 80 anys en la vida d'aquests primats és una longevitat massa optimista per ser creïble. Diuen que segurament van existir dos, o fins i tot tres Cheeta a la pantalla, però Hollywood sap emmascarar sempre aquests detalls. En tot cas, ens va deixar a finals d'any, com a gota que acaba d'omplir el got d'un any gris que molts voldrien esborrar. No és el meu cas, de debò, doncs no soc partidari esborrar res per sistema, i els disfortunis tampoc. Jo vull carregar-ho tot, fins que el cos aguanti, i si de cas, recórrer a instruments dissuasoris, si és necessari, i amb moderació. En tot cas, un record tendre per Cheeta ara que ja no està amb nosaltres; alguns sempre et recordarem saltant i rient com un nen que ja no som.
