La Garriga, 6 de novembre de 2010.
Dia de Sant Sever i Sant Lleonard. Bon moment per fer reflexió sobre el poder de la ploma, en concret de la ploma estilogràfica, o millor dit, el poder de la paraula escrita. Els exemples son tants: les escriptures sagrades de les diferents creences, els codis de lleis de diferents països, els assaigs, la poesia, les novel•les,.... Sempre existeix un text que, per alguna o altra raó, provoca sentiments contraposats en funció de qui o llegeix i la interpretació que en fa. És inevitable; està en la natura de la pròpia literatura. Com no podia ser d’altre forma, un personatge ha fet la seva per revifar la polèmica de si l’escriptor por empastifar el paper amb tot allò que li passi pel cap, i aquest personatge ha estat el senyor Sánchez Dragó. No podia ser un altre. Aquest energumen, en la seva última creació, ha decidit plasmar les seves experiències amb unes joves prostitutes menors d’edat. A banda del llenguatge barruer per descriure el esdeveniment, l’autor no amaga la seva participació, i fins i tot fa esment als anys que ja han passat des de llavors, tants que ara ja ho pot explicar. Llegint el text es fa evident com l’autor menysté el sexe femení, i alhora exhibeix un masclisme despòtic propi d’altres temps. Segurament, aquest senyor va quedar ancorat en aquells anys en que fer el fatxenda sobre aquests temes, era senyal de virilitat.
Personalment crec que aquestes exhibicions literàries només rebaixen la qualitat moral de l’escriptor, i evidentment de la persona. Ell demostra tenir menys sensibilitat que un tros de fusta, i també, la covardia de qui únicament fa públics els seus excessos quan creu que ja no li poden causar cap perjudici. Mai he estat un admirador d’aquest escriptor, però el seu personatge s’ha convertit amb quelcom més que grotesc. A mi em rellisca el que faci ningú al llit, ni amb qui, ni de quina forma, però voler amagar-se sota el paraigües de la literatura per fer el groller, i alhora vendre llibres, em fa fàstic!
