La Garriga, 27 de setembre de 2011.
La última oferta del FNAC sona dolça pels altaveus; Chopin en estat pur, i les mans i els dits encara retenen l’espai llibre d’en Cabré, i també el seu espai a la ment. Quina sort saber escriure amb tanta bellesa, amb aquesta rectitud en totes les paraules. Però deixaré l’anàlisi per quan l’acabi de llegir. Havia fet la promesa de no llegir-ne més de cent pàgines cada setmana, però es fa inevitable tornar-lo agafar, i fins i tot repassar-ne algunes parts.
Però aquesta setmana té molts altres atractius; redreçar converses que havien quedat estroncades per malentesos, fer donar un tomb a situacions que semblaven massa encontrades, i fins i tot re-inventar plans per fer amb els que estimes. Tot si val per completar els dies i les nits, i desafiant els somnis i la lluna, sempre hi ha espai per fer volar coloms, com si fos possible sortir del cos i anar amb un tres i no res allà on es vulgui, passejant per aquells records que guarim de l’oblit. No si val a perdre el temps sense fer res, abandonar el desig de tot i ensopir-se davant del televisor; prou!, tanquem tots els canals i deixem que sigui la ment qui ens condueixi per camins menys excessius, menys nord-americans, menys encarcarats i previsibles.
Cal permetre que l’excentricitat, que a vegades ens converteix en folls, encengui els pensaments, tregui a passejar els problemes i converteixi les preocupacions en fulles seques dels arbres que els nins fan volar ens els parcs tot xisclant. Només aquestes vacances curtes, voluntàries i atemporals poden garantir oxigen suficient i necessari per remuntar tot el pes que suportem. Precisem la rauxa, com tots els animals.
