Vall d’en Bas, 25 de juliol de 2010.
Comença el dia a Joanetes; el reclam tranquil de tots els ocellets marquen l’inici del dia, i els més matiners despleguem els sentits per fruir de l’espectacle. Les muntanyes retallades amb mans gegantines d’altres éssers dibuixem l’horitzó impertorbable de l’indret, i per tot arreu s’escampa la catifa verda perfectament retallada per l’ocasió, com cada matí a la Vall d'en Bas. Però la veritable màgia no és aquesta façana magnífica, sinó que el secret rau en l’interior, com quasi sempre. En aquest cas es tracta de les forces tel•lúriques que han conformat un paisatge pler de volcans per tot arreu.
L’hotel Vall de Bas aprofita l’avinentesa per regalar a cada habitació el nom d’un d'aquests volcans, com un senyal d’identitat per cada visitant, i alhora ofereix un exquisit tracte que és el complement ideal. És un plaer trobar establiments que, tot i haver començat el seu funcionament fa pocs anys, saben copsar amb delicadesa les necessitats dels seus hostes fent-los l’estada més agradable si cal. El meu agraïment més sincer per tot
El llenguatge planer dels habitants de la Garrotxa serveix per sentir-te com a casa des de el principi. És com si de sempre haguessis format part d’aquest escenari que ja mai més es podrà fer estrany o feréstec, tot el contrari. Aquest regal de la seva gent és generós. Malauradament no tothom accepta de bon grat les variants de la llengua, ni tampoc les diferents llengües, sinó que sovint això es fa servir com a condició excloent i exclusiva. D’això els catalans en sabem prou. Però no voldria embrutar el record de la Vall d’en Bas amb mals pensaments que deixaré per altres ocasions.
Cal acabar la visita, si de cas algú no en tingués prou, amb la compra d’alguns embotits elaborats de forma tradicional o els delicats fesolets de Santa Pau. Un luxe!
