La Garriga, 24 d’octubre de 2010.
Diumenge, dia de Sant Antoni Maria Claret. Perfecte el moment per fer la propaganda que es mereix l’ultima pel•lícula de Pau Freixas: Herois, records d’un estiu. Tots els actors, tant els grans com els petits, fan el seu paper fins on calia, sense sobreatuar. Fantàstica peça pels que varem viure aquells veranos azules a la catalana, amb els refrecs beguts amb canyeta i les bicicletes BH, banyadors i camisetes estretes i un munt d’històries màgiques al cap. I també hi van cabre els primers amors, els petons ràpids i indecisos, i aquella explosió d’hormones que no cabien dins del cos. Em deixo acompanyar per la Donna Summer que marca el inici del ball i de tot plegat.
Recomanable film per els que som d’aquí, però també per hom que hagi tingut un somni infantil, irrealitzable i fantàstic. I a tots aquells que creuen que havien oblidat un estiu, també hi poden fer cap sense por. La proposta de Freixas i els seus Herois és doncs la més profitosa de la setmana, per allò que porta de records, no exempt de tragèdies, que tot hi ha d’haver. Fins i tot els joves que no van viure aquella època poden fer l’experiment de deixar-se emportar per aquella brisa d’agost a la Costa Brava gironina. És aquell consell de plantar castells en el aire que feia fa anys en Jaime Urrutia. Això no pot fer mal a ningú, simplement et fa tancar els ulls i somiar, i olorar els perfums de la pinassa seca, les cremes pel bronzejat i el mar. Tot un poema de tons blaus.
No hay comentarios:
Publicar un comentario