Que ve en Benet!

La Garriga, 26 de setembre de 2010

Dia de Sant Cosme i Sant Damià. Ahir vem fer un cine: Come, reza, ama. Pel•lícula suficient per fer pensar als americans insatisfets de tot, fins i tot d’ells mateixos. Per aquí també pot ajudar a fer pensar a alguns, però nosaltres estem més que vacunats contra l’ensopiment personal. Creiem en necessitats més bàsiques, que a vegades fins i tot son assolibles, i deixem les palles mentals per aquests pobles més atrafegats. Aquí hem aprés fa molt de temps que passar amb el que tenim, i sentir-nos satisfets, és mitja vida. No és inconsciència. En tot cas es tracta de indisciplina social contra morals establertes i malaltisses. Aquí premiem la migdiada com una de les costums més encertades, ens delim pel pernil curat o per la màgia d’un equip de futbol que alhora deixa bocabadat mig món. Ens barallem per si el braus han de morir a la plaça, o per si la xarxa elèctrica ha de passar per aquí o per allà. Som bàsics! Tot i haver estat un poble que es va erigir com hereu de la tradició catòlica, ha estat més un posat que una realitat. Aquí seguim instal•lats en el “Que Dios reparta suerte....”, i com si qualsevol cosa.

En tot cas, això de resar ens queda lluny, però si ens hi posem, ho fem gros i llarg, eh! Ara vindrà el Papa de Roma, i aquí li muntem un festival de Deu te guardi Maria. Milions de despesa per fer que en Benet es trobi agust. Tot es prepara per la gran rebuda, fins i tot la eterna Sagrada Família s’engalana per rebre’l, amb tuneladora inclosa. Serem capaços de cercar la vendició més elevada, i al mateix temps, fer un forat digne d’en Pere Botero i els seus amics. Cel i infern units en la mateixa festa, un carnestoltes fet a mida. Fins i tot alguns ajuntaran reivindicacions contra-avortistes. D’altres faran per retreure-li al Papa Benet els abusos de l’Església durant anys. Resumint, tindrem un viatge divertit, com quasi tot el que fem aquí. Al final ens donaran una hòstia per cada un. Quin país!.