La garriga, 27 de Març de 2010.
Santa Lídia ens ha regalat un dia esplèndid: sol, bona temperatura, etc. A la faixa hom i guarda els plans per els propers dia de festa. La Setmana Santa s’ha reduït per a quasi tots en quatre o cinc dies de parèntesi, una petita aturada per agafar força, respirar fondo abans d’agafar la llarga carretera fins l’estiu. Avui és dia de canviar l’hora, avançar-la concretament. No ve gens d’agust, però cal fer-ho si no es vol estar contra el món.
He aprofitat per anar arranjant els petits desastres que el temps castiga a casa: una impressora que no reconeix el cartutx de tinta, un rellotge sense pila o un PC pler de troians a la espera que l’antivirus els localitzi i elimini. Aquestes tasques, quan surten bé, son d’allò més distretes. Em fan sentir útil. També he tingut temps per fer un nou atracament en la secció de cd’s de la biblioteca municipal. El meu ipod frueix d’una escotada Amarilli Nizza i la seva particular selecció de Puccini. (Segueixo la meva particular col•lecció de versions de “Signore Ascolta”. Ningú igual que la nostra estimada Montserrat Caballé). Tothom té les seves dèries, i tot i que Manon Lescaut també em fa el pes, Turandot s’emporta les meves preferències. També he recopilat un cd de Schubert per piano a quatre mans que tinc reservat per altres moments sense especificar.
I ara ha arribat el moment d’actualitzar el blog, amb aquest exercici d’introspecció que comparteixo amb uns quants. Un dissabte d’allò més tranquil. Segur que Jaume Matas no ho està passant tant bé com jo, però això és el que té quant es barregen la política i les (presumptes) comissions. Per ell encara serà més dur això d’avançar l’hora, per allò que podria passar.... Manon va tenir la sort de contar amb Des Grieux, que va pujar amb ella al vaixell de les prostitutes deportades a Amèrica. Matas, en el cas d’anar a la presó, potser troba altres companyies no tant disposades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario