Amb l’espelma a la mà

La Garriga, 13 de març de 2010, dia se Sant Roderic i Santa Patricia

Aprofitant que el país va retornant a la normalitat després de la nevada, val la pena fer-ne quatre ratlles de tota aquesta història. Res de nou del que ja s’ha dir. Una turmenta de neu és quelcom que li pot passar a qualsevol. Son aquelles coses que Deu, o Sant Pere, ens regalen amb tanta alegria a vegades, sense pensar-hi: dos tasses!. Ni canvi climàtic ni històries per no dormir: comença a caure aquella pols blanca que fa tant maco al principi, i passen el minuts, i hom mira el rellotge nerviosament. I si els homes del temps no s’han equivocat altre cop, i aquesta vegada va de veritat. I segueix nevant, i ara ja agafa. Els més prudents han sortit cap a casa fa hores, i tot i així sembla que estant parats en estacions i carreteres; la vessarem!. I segueix nevant, i es fa fosc. Els telèfons mòbils no van a l’hora, i en molts indrets, la llum s’apaga de cop i volta; cagada pastoret!
Cadascú va passar el seu calvari com va poder. De fet, tot son variacions sobre el mateix tema. Aquest país te unes infraestructures de fireta. Aquelles enormes torres elèctriques, que fan tant respecte, es dobleguen com si fossin de filferro prim. Els trens s’aturen i les carreteres es col•lapsen. Totes les xarxes (del tipus que siguin) cauen, o s’alenteixen. Totes les zones afectades es converteixen en un poti-poti de despropòsits. A les poques hores, comença la batalla política de qui la te més grossa i qui més petita, i per acabar-ho d’adobar, s’enceta de nou la discussió de la necessitat de la MAT per distreure al personal.
Ni tots els sants podrien arreglar aquest desastre continuo en el que vivim. Hem construït una caseta de nines, un univers de paper maxe, i pretenem viure tranquils en el nostre oasis, però amb la pluja, el vent o la neu, es desfan les il•lusions i topem amb la realitat. Amb la calor i l’estiu passa al mateix: talls de llum, sequera,.... De polítics i teòrics ens en sobren. Aquí el que cal és gent amb ganes de treballar i de fer bé les coses, no per fer webs de famosos explicant que “això només ho arreglem nosaltres” i coses per l’estil, sinó gent disposada a començar des dels fonaments, amb el dia a dia.