viernes, 19 de marzo de 2010

El gran duc i els seus amics: Fèlix i jo també


La Garriga, 19 de Març de 2010.

Tarda de divendres (experiències casolanes)

Resum vagància informàtica davant del PC: Deixo sonar “Muchacha de Luna” al Spotify de Roberto Jordán. Música innocent i tendre per passar tardes de nostàlgies irreals. Son exercicis divertits i gratuïts, com quasi tot en Spotify. La versió d’en Palito Ortega és més melòdica, per allò que la veu de cadascú opera com a filtre. I sense adonar-me’n salta Soledad Berrios amb “Muchacha sin dormir”. I després Madeleine Peyroux cantant una La Vie en Rose encantadora, res a veure amb la cridanera Piaf. Però quan la mateixa cançó la canta en Plàcido Domingo adquireix una grandiositat quasi innecessària. Em tempta saltar a Brassens, però no estic fet per això, de forma que deixo que el ratolí faci bogeries per les llistes fins descansar en una obra que ara tampoc ve al cas.

Sant Josep ha estat festa per alguns, i aprofitant que era divendres, el cap de setmana se’ls ha allargat considerablement. Altres no hem tingut tanta sort, però aquesta tarda l’he aprofitada per intentar restablir un genoll, el dret, que ha decidit inflar-se, sense cap motiu aparent. Pur caprici de la natura (humana). Jo he col•laborat estant assegut veient-les passar. No ha passat cap enemic per la porta de casa, però si que m’he distret mirant un reportatge sobre les aus rapaços nocturnes, del desaparegut Fèlix Rodríguez de la Fuente. Hi ha imatges que son intemporals. El gran duc és un bon exemple, impecable.

Nota de servei (Primera): Les bafarades de primavera s’han fet reals per quasi tothom. Hi ha coses que succeeixen sense remei.

Nota de servei (Segona): Roldán ha recuperat la seva llibertat després de passar quinze anys a la presó. L’assumpte no ha tingut massa ressò. Havia estat director general de la Guardia Civil, quasi res. Se li va anar la mà en les despeses personals injustificades, i altres coses pitjors. Ha complert la pena que li van imposar, tot i que molts pensen que encara té amagats uns quants milions per fer una bona jubilació. Com son les coses.

No hay comentarios:

Publicar un comentario