#sensesenyal

La Garriga, 20 de febrer de 2011.


Comença un diumenge grisós, com el mapa de revolucions en molts països àrabs. Em resisteixo a creurem una visió romàntica d’aquestes revolucions fetes de twitter, facebook i caçons. Estic convençut, i com jo molts altres, que la jugada s’ha programat a molts kilòmetres d’allí, segurament en despatxos de Londres, o Washington o Tokio, i els personatges secundaris omplen els escenaris preparats per acomplir els grans plans fets a distància.

Però la setmana ens deixa un altre regust amarg molt més a prop nostre. La Generalitat Valenciana per fi a aconseguit el seu objectiu de deixar sense senyal les emissions de TV3. La dreta, com prescindeix de la ètica per sistema, alhora no té cap problema en fer el mateix amb l’estètica, i per tant, alliberada de la càrrega feixuga d’una consciència social i cultural, tira pel dret i escapça unes emissions que apropaven dos països que comparteixen el valor més preuat, la llengua. Per a tots aquells que tenim arrels en el país valencià, encara que aquestes siguin llunyanes, ens dol aquesta intransigència absurda. El president Camps, ferit pels escàndols que el persegueixen des de fa massa temps, emmetzina les relacions entre dos pobles veïns oblidant, amb la seva supèrbia, que el fons cultural d’un poble no el fan els governs ni els governants; el gust per utilitzar el vehicle comú de la llengua uneix i enriqueix a l’individuo i la seva comunitat.

Altre cop, les realitats polítiques no tenen res a veure amb la vida terrenal de tots nosaltres. Entossudits, els senyors de la política segueixen sords com una campana i obliguen a tothom a fer passar pels camins que marquen els criteris del seu partit. Això no té res a veure amb les persones.