En Marc: tot un luxe!

La Garriga, 25 d’abril de 2010.

Dia de Sant Marc. Per motius evidents, aquest serà un dia especial. Jo conec un Marc molt especial. Té 15 anys, una mica més, i per mi és una de les persones més especials que conec. El seu caràcter és extraordinari. Posseeix una sensibilitat difícil de trobar en nois de la seva edat. És bàsicament tot emoció, amb els perills que això comporta. A banda, també té una gran capacitat d’adaptació. Treu el millor d’allà on els demés no hi veiem res, i sempre mostra el seu caràcter més obert i amigable. Amb els infants i amb les persones grans, mostra una paciència infinita. Això fa que hom l’estimi i el vulgui tenir a prop. De fet, crec que la seva xarxa d’amics és quelcom semblant a qualsevol xarxa social que estem acostumats a utilitzar. Per un motiu o per altre, té amics fins i tot sota de les pedres. Passejar amb ell pel poble, és com anar amb el papa de Roma; va saludant a tort i a dret, sempre amb una rialla i amb una frase ocurrent als llavis. Dona gust poder tractar-lo.

Jo tinc la sort d’estar amb ell cada dia. Compartim moltes coses els dos, i a vegades no cal ni tant sols dir-nos gaires coses per saber que pensa l’un i l’altre. La seva presència serveix sempre per fer agafar les ganes de xuclar a la vida tot el que té, fruir de forma total del que ens envolta. Ell és un ser vital!, i aquesta predisposició es contagia només estant al seu costat.

Avui és el dia del seu sant, i crec que li faré els honors que es mereix. Moltes felicitats Marc!