La Garriga, 17 d’abril de 2010.
Fa unes setmanes que estem donant-li forma. Els fills marxen a Anglaterra aquest estiu a fer un curs d’anglès. La veritat és que tot això porta bastant enrenou quan t’ho manegues amb poca gent. Cal combinar dates, horaris. Cada família té les seves preferències, i sovint costa acontentar a tothom. Els nois/es acostumen a fer com si allò no anés amb ells, però la processó va per dins, i se’ls hi noten els nervis i l’emoció de saber què passarà aquest any, amb qui es trobaran i com anirà tot plegat. Encara que no sigui el primer cop, sempre els hi agafa aquell nus a la panxa. Fins i tot això és part de l’aprenentatge, i cal fer una petit exercici per acompanyar-los en aquestes vivències.
Els espera una estada al campus universitari de Portsmouth, i aquestes coses sempre impressionen. Han començat a sovintejar els contactes amb excompanys a través del Messenger i altres vies. La informació viatja amunt i avall per saber si aquell o aquella vindran aquest any i quina cara portaran. Les distàncies s’escurcen per aquest jovent que cada cop visita i veu més món que nosaltres. Tenen la sort de conèixer llocs molt abans, i això els enriqueix enormement. La formació acadèmica és important, es clar, però l’experiència personal adquirida és quelcom més.
Bé, sigui com sigui, els penitents pares i mares continuarem la nostra labor de preparar el viatge, i patir una mica per tots els imprevistos imprevisibles que apareixeran com cada any. Esperarem el moment de veure’ls marxar i desaparèixer per una porta del aeroport amb aquell neguit dissimulat. Passarem unes setmanes pendents del mòbil, amatents de les seves notícies que sempre trobarem curtes o imprecises. De tot se n’aprèn, i del jovent més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario