Tonyines i altres clandestinitats

La Garriga, 22 de novembre de 2009, Santa Cecília.

Com tot el que és clandestí, la visita a la Tintoreria Dontell ha estat un punt i apart. Els secrets son secrets fins deixen de ser clandestins, i per tant màgics. Cuina d’autor a l’Eixample barceloní per qui vulgui regalar-se el caprici de quelcom original. Els que hi estiguin del tot interessats, els hi faré cinc cèntims, no més que això, que sorprendre-us sempre es un plaer reservat. Però aquesta setmana també ens ha deixat el desencís d’un projecte que no es concreta encara, els esglais i corregudes habituals per una Ciutat de la Justícia, que cada vegada és més casa nostra, i la casa de tots els que tinguin que acostar-s’hi. Bon temps fins no sé sap quan i l’il•lusió de començar un final de novembre amb tots els seus sants habituals, des de Sant Climent i Santa Caterina, fins a San Sadurní.
El meu mp3 ha estat conquerit per l’optimisme de la Pasadena Roof Orchestra i també un seguit de temes italians, dels seixanta i setanta. També hi ha arribat aquells moments radiofònics de tertulians animats i matiners, que mai tinc temps d’escolar com es mereixen, i que ara em faran delit quan em vagi bé. De passada, molts altres han estat esborrats de forma discriminada, però sense contemplacions. És curiós el que un emmagatzema dins d’un mp3. Jo no voldria mai compartir el meu, doncs hi guardo algunes perles inconfessables a les que únicament hi vull tenir accés jo. Tots aquests arxius resten amagats, cercant el moment idoni per explotar, musicalment parlant, pels auriculars. Son moments privats, només perceptibles pels altres amb petits moviments rítmics amb el peu o les mans. Tancant els ulls al metro o al tren, molts fruïm en silenci de les combinacions musicals indescriptibles. Potser algú, amb els seus auriculars també, ens mira i somriu sabent el que succeeix també. Sensacions irrepetibles i originals. Segons de mirades carregades de quelcom original que no tornarà.
Ara que ha acabat el segrest del pesquer Alacrana, podrem tornar a parlar del nostres pirates més propers, o sinó d’aquest Tribunal Constitucional digne d’aquells estats sense estat, com Somàlia, per exemple. Bona setmana a tots/es.