La Garriga, a 7 de novembre de 2009 (Sant Ernest i Santa Carina)
Diari de proximitat:
El nostres veïns de l’Ametlla del Vallés, han iniciat contactes per tal de fer un referèndum per consultar el canvi de denominació de la població. La proposta que pren més força últimament és la de L’Ametlla d’en Millet, en referència a un il•lustre vilatà, en Fèlix, que últimament ha aconseguit augmentar la popularitat d’aquest poble. La proposta s’originà el passat cap de setmana quant es va poder veure a en Millet comprant el pa al forn i després fruint d’un vermutet a Can Quico acompanyat per la seva dona, la filla i el fill polític. Es desconeix com va pagar el compte. L’establiment és modest i no acostumen a tenir canvi de cinc cents euros, per tant, és possible que ho deixes a deure, com de costum...
Diari més pròxim encara:
Ahir ens varem deixar acaronar per les aigües termals del balneari. Francament, aquests romans en sabien molt d’això de descansar la ment i l’ànima. Unes hores en remull i et sents com nou, agafes ànims i veus les coses d’altre forma. No és per fer propaganda, de fet no en trec res, però val la pena deixar-se caure per un balneari amb cara i ulls per descansar una mica. Allí sembla que el temps es relativitzi i alenteixi. Pels que no ho heu provat encara, feu una inversió saludable.
Programari d’actes:
Visita al Picasso i una temporal de gravats eròtics japonesos. Una dosi de cultura no ens pot fer cap mal, i si de cas, sempre podem aprendre quelcom dels japonesos (van inventar per exemple el cúter o el DVD). Final culinari al restaurant D.O. (Denominació d’Origen) on probablement em decantaré per una d’aquelles caçoletes d’arròs amb conill i pebrot que els dietistes desaconsellen per sopar. Ja se sap: la carn és dèbil, i la meva més.
HOLA, BUENOS DIAS.
ResponderEliminarPRIMERA VEZ QUE ME SUMERJO EN ESTE INSTRUMENTO DIA"BLOG"LICO, PARA COMENTAR CONTIGO ALGO, CON LO FACIL QUE SERIA LLAMAR POR TELEFONO O ESPERAR VERTE EN PERSONA, PERO EN FIN PARA MI SERA UNA PRUEBA.
ANTE MI DESCONOCIMIENTO DEL SISTEMA, ESPERO SEA VERDAD LO DEL ANONIMATO, QUE NUNCA PUEDAS NI IMAGINARTE QUIEN SOY. ESTO SI ES INTERESANTE.
EN PRIMER LUGAR INDICARTE QUE A PESAR QUE ESCRIBA EN MAYUSCULAS NO ES QUE ESTE ENFADADO O QUIERA RECRIMINARTE Y/O IMPONERTE ALGO, NI MUCHO MENOS, SIMPLEMENTE SE TRATA DE UNA CUESTION ORTOGRAFICA, ES MAS OPERATIVO EVITAR LOS ACENTOS, COMO PUEDES VER LA GRAMATICA NO ES MI FUERTE, SE PODRIA DECIR QUE SOY MAS DE NUMEROS.
MUSEO PICASO: ESPERO TUS COMENTARIOS, YO CUANDO FUI, POR CIERTO, NO HACE MUCHO, SI EN LA SALIDA ME HUBIERAN PREGUNTADO, "EN UN HIPOTETICO INCENDIO DEL MUSEO" ¿QUE SALVARIAS DE LAS LLAMAS? RESPONDERIA QUE SOLO UN PAR O TRES DE CUADROS DE PICASO. TODOS DE CUANDO ERA JOVEN.
CON RELACION AL ARTE NIPON, ES CIERTO QUE HACE DESMERECER LA OBRA DE DON PABLO, NO DEBERIAN HABERLAS COLOCADO TAN CERCA UNA DE OTRA, PICASO QUEDA EN EVIDENCIA EN TODOS LOS ASPECTOS TANTO DE IDEA COMO DE REALIZACION.
EN OTRO ORDEN DE COSAS, ESTE RESTAURANTE D.O. ¿DONDE ESTA? ¿ES ASEQUIBLE ECONOMICAMENTE? ¿QUE HAY EN LA CARTA ADEMAS DEL ARROZ?.
RECIBE UN CORDIAL SALUDO.
FIRMADO:
EL MULA NASRUDIN (SEUDONIMO, CLARO)
Benvolgut anònim Lluís: No sé que podria explicar-te del DO que no coneguis. En tot cas, per trobar-lo només cal eixamplar les narius i deixar-te portar de la flaire de la seva selecta cuina per arribar-hi. Per altre lloc, referent a la permanent del Picasso, crec que es cert que està plena de obres insubstancials, però és normal que pengin tot el que tenen doncs han d’omplir el cinc palaus que alberga. De la temporal de dibuixos eròtics japonesos, totalment prescindible. El millor és anar a tastar algun vi pel Born acompanyat d’ametlles torrades.
ResponderEliminar