La Garriga, 24 de novembre de
2013.
Avui fa una setmana que vàrem
tornar de Florència, i la veritat és que encara no m’he pogut treure del cap
tot el que allí vam veure. La galeria del Uffizi van ser un premi pels sentits.
Aquelles pintures només podien fer-se amb la genialitat del renaixement i amb l’aixopluc
dels Mèdici. A destacar, com no podria ser d’una altre forma, els Botticelli.
Si el Naixement de Venus presagia allò més bo, l’esplendor de la Primavera
deixa sense alè. Totes les figures estant pintades amb una calidesa exquisida.
El pinzell del mestre florentí va saber copsar allò més delicat i
transportar-ho sobre la tela. Allessandro
di Mariano Filipepi, conegut com Sandro Botticelli, va aconseguir fer de
la nostre escapada a la Toscana un moment especial.
Però
el veritable moment màgic va estar en un lloc molt més modest. Tant modest que
quasi no està contemplat a les guies turístiques: Santa Margherita de Cerchi ,
allí on Dante es va enamorar de Beatrice Portinari, el seu amor de sempre. El
cistell al costat de la seva tomba, recull totes les cartes d’amor que els
enamorats hi deixem, els testimonis del noble art d’estimar. Ella les escolta
totes, perquè en sap d’estimar i ser estimada. Aquell tribut perdura després de
la seva vida i ens fa a tots més propers. Gràcies Beatrice, en el record per
sempre més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario