La Garriga,
26 d’octubre de 2013.
Fa
més de quatre anys que va morir Farrah Farcett i el món segueix corrent, sense
aturar-se, com diu la cançó. Fa mentida que siguem tant i tant insensibles, tan
propers a l’actualitat i tant permeables a tot plegat. Com pluja d’ahir, els
records s’assequen i deixen d’existir, s’esvaeixen per sempre quan la premsa
capritxosament ho decideix. Amb un tres i no res, aquella rossa es fa fonedissa
en la memòria, fins que els seus hereus es tiren el plats pel cap per acreditar
la propietat d’un retrat que va fer Andy Warhol.
A la
fi, ha d’estar l’expressió de l’artista la que subsisteix per sobre de tot,
sempre que les taxacions de les obres siguin tant quantioses com en aquest cas.
Malauradament, alguns ineptes volen posar portes al camp, apujant per exemple els
impostos que graven les entrades de cinemes i teatres, tancant parcs públics si
no es passa abans per caixa,... Estant matant la gallina dels ous d’or, aquella
que ens regala els sentits cada cop que la mirem o l’escoltem. Segurament, en
algun lloc un artista desa els pinzells amb impotència i a una rossa li
rellisca una llàgrima per la galta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario