La Garriga, 8 de gener de 2011
Visitar a Londres ha estat una experiència única. La veritat és que la ciutat, tot i no sorprendre, doncs accedim a moltíssima informació d’un lloc abans d’anar-hi, si que ofereix tot un ventall de possibilitats inacabable, és a dir, hi ha ciutat per tothom. Els ambients son radicalment diferents amb un cop de metro: pots passar de les excel•lències de Harrods, fins a la delicadesa de Notting Hill, a la estridència de Picadilly o a la multicultural Candem Town. Cadascú pot agafar el que més li vingui de gust, i això sempre és una garantia d’èxit. Com és normal, el visitant mira de tastar un bocí de tot, per allò de fer-se una idea global de la ciutat.
Paga la pena no anar-hi amb presses. Cal fruir de cada instant a Londres. Només caminar pels carrers ja t’impregna del seu aler de ciutat antiga, plena de tradicions reials i d’altres. Els seus habitants es mostren educats, i diria també que molt més amables que els de altres ciutats tant grans com aquesta. Estant acostumats a un turisme que suporten igual que la pluja. De fet, sembla com si els no es mullessin, o si més no, que tant els hi fes quedar molls com ànecs o no. A tot s’acostuma un.
Al final tothom es queda en algun lloc del camí. És un instant que fas teu, que regales als sentits. Quant imagines la teva vida allà, fas teu un indret concret. Jo hem quedo amb Covent Garden: els antics oficis i les tendes delicades amb fragàncies variades es revitalitzen amb les músiques de carrer que cerquen una moneda per un somrís arrancat sota la bufanda. I al costat, la Royal Opera House promet concerts de traca i mocador. Visita aprofitada, curta, familiar,... Una delícia per tornar-hi d’aquí uns anys, uns fotografies gravades al record.
P.D.: Aquest any, i com a novetat del blog, he decidit no fer esment al sant/s del dia. Tot i així, i perquè no son mai bons els canvis radicats, val a dir que avui és el dia de Sant Llucià i Sant Severí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario