Menjar molt i pair bé, no pot ser.

La Garriga, 25 de desembre de 2010.

Dia de Nadal: Com era d’esperar, sembla que tot estigues previst per aquest dia: els menjars, les begudes per aquests menjars, els regals escollits,... tot apunt per arribar a la taula, amb els convidats, si fa o no fa, previstos. També hi hauran les absències inevitables, i com no, els afegits de rigor. Serà un Nadal en tota regla, amb els seus detalls més imprescindibles, i també amb un munt de prescindibles. Així és el Nadal per a molts de nosaltres: un dinar obligatori, amb la seva reunió obligatòria, i tot un munt de contradiccions que no convé plantejar per no ferir sensibilitats ni tradicions.

De tot això, caldrà prendre tot el bo i millor del moment: les viandes seran exquisides, i els licors també. Amb sort pots rebre un regalet inesperat d’aquells que fan patxoca, tot i que en aquest últim punt, no cal posar-hi gaires esperances per si no succeeix exactament això. Com és reunió familiar, tampoc cal vestir-se amb molta formalitat. De fet, s’està assegut quasi tota la estona, per tant, estar còmode és una prioritat. Per contra, hi ha qui prioritza l’estètica i la lluentor. És un error que cau pel seu propi pes.

Els més petits pateixen a vegades la solemnitat que algunes persones volen imposar, però afortunadament les joguines acabades d’estrenar fan que s’oblidin de seguit, i molts pares els deixen jugar sobre l’estora tranquil•lament si no fan massa fressa. A la taula dels grans, per contra, la conversa acostuma a animar-se tot recordant gracioses anècdotes familiars (caigudes, mals entesos, ....), i també es pot acabar amb el safareig més exhaustiu dels que no hi son. Cal evitar però temes com la política o la economia en aquestes celebracions. Aquests aspectes, quasi sempre, acostumen a provocar males digestions i a incentivar tensions innecessàries.

Però com totes aquestes coses d’aquest món, un ha de tenir clar que aquestes celebracions acaben. Després de la batalla queda la feina de recollir cadires i taules, fregar plats, llençar un munt papers d’embolicar arrugats, petons i poca cosa més; formalitat exhaurida fins el proper any. Així son les festes de Nadal.

P.D.: Pater dimitti illis non enim sciunt quid faciunt, Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan (Jesús a la creu -Vulgata - Lluc 23,34)