La Garriga, 24 d’abril de 2011
Potser se’m fa tant estrany això de la Setmana Santa, els ciris, els Crists i Verges plorant sang, els creients caminant descalços i remugant pregàries i altres romanços. Potser tot sona massa lluny, i amb aquella olor a resclosit; un tuf de costums ràncies que molts volen reviure cada any, recreant-se en una malentesa tradició. Les manifestacions religioses a què ens té acostumats la església catòlica i apostòlica, oblida molt fàcilment uns principis bàsics que la van conformar; el respecte als demés, la generositat, la austeritat i la pobresa amb la que a vegades s’omplen la boca, desapareixen quan algú destapa per exemple casos d’abusos a menors dins de les institucions dirigides per l’església, o quan un capellà admet haver ajudat a una adolescent prenyada... De hipòcrites n’hi ha a tot arreu, i de segur que tots en som en major o menor grau, però això és encara més denunciable quan parlem d’institucions que jutgen gratuïtament la moral de la resta dels mortals.
Avui toca caramelles per qui en tingui ganes: Nens i adults cantant pels carrers parant la barretina. Altres preferim deixar passar aquest diumenge sense tanta floritura: uns llibres, unes musiquetes, un raig de sol que s’escola per la persiana, i uns ulls que cerquen el blau del cel després de tants dies de núvols. Demà podrem allargar una mica més aquestes mini vacances amb un dilluns de Pasqua per anar posant-nos a to, amb l’amenaça d’un dimarts pler de obligacions pendents d’atendre.
Continuarem amb el viacrucis particular del Barça a la Champions (t’agradi o no aquests partits s’han de mirar, i s’escau, animar al personal si van mal dades). Un altre partit amb el Reial Madrid (o Madrit amb t per ser més fidels al esperit blaugrana). Cansa una mica aquesta dictadura futbolística. Sort que sempre podem tornar a veure alguna pel•lícula desengreixant per desfer-nos de tant ciri i tant futbol. Sembla que comença a endevinar-se l’estiu al final del túnel.
No hay comentarios:
Publicar un comentario