sábado, 5 de marzo de 2011

Cheek to cheek


La Garriga, 5 de març de 2011.


Una revista d’aquelles de alt contingut terapèutic m’aconsella, entre altres coses, fer servir una teràpia molt bona contra l’estrès; és tracta de riure, i si més no somriure, totes les vegades que puguis. No cal ser exigent, doncs únicament es cerca satisfer un munt de necessitats fisiològiques i psicològiques que el cos i l’ànima precisen. Cal escoltar-los, i entregar-los allò que demanden sense recança. Riure té tantes virtuts, i més a més, és molt més fàcil de pronunciar que els fàrmacs que cerquen resultats similars. L’individu s’omple de vida, recarrega piles, agafa forces per anar tirant endavant, i sobretot, crea un factor profilàctic contra les depressions i les angoixes generalitzades. És a dir, un benefici que ningú podia imaginar, i que es conjuga per aportar-nos les vitamines que calen per fer suportable tot plegat.

Seguint el consell, decideixo compartir uns quants moments inoblidables de Rubianes solamente, un d’aquells pocs espectacles teatrals que he repetit. Ara que fa dos anys que ens va deixar, les seves paraules i el seu somrís es fan més necessàries encara. Una persona me’n parlava tot dinant aquesta setmana del cor que tenia en Pepe, un cor tant gran que hi cabien tots i totes, un prodigi saber estimar tant i donar-se tant als altres. Tots hauríem d’aprendre a estimar tant com ell ho feia. Les llàgrimes alegres s’acosten i fan per sortir dels ulls de tant riure en recordar el seu parlar enriolat, les seves expressions i aquella mirada tant plena de vida que entrava a dins d’un sense avisar. La teràpia fa efecte immediatament; els muscles es relaxen i els cervell fa el seu imprescindible reset per re-situar tot una mica al seu lloc i deixar pas a una organització amb prioritats raonables. Les preses insubstancials queden aparcades lluny, on no molesten, mentrestant una mà familiar segueix el ritme de Fred Astaire cantant Cheek to cheek, com si no passes res. Bon cap de setmana a tots.

P.D.: Ja no es fan pel•lícules com les d’abans, o m’estic fent gran...

No hay comentarios:

Publicar un comentario