Els suecs

La Garriga, 9 a 15 de maig de 2010

Les obsessions, les bones obsessions, son per fruir-les. Des de fa temps, la meva obsessió literària son els suecs. No és cap misteri que la novel•la negra sueca ha esclatat al mercat. Primer va ser el famós Henning Mankell i l’ensopit inspector Wallander i altres perles com El Xinés (2007). Després, el difunt i consagrat Steig Larsson va captivar mig món amb els seus homes que no estimaven les dones, la seva noia que somiava en convertir el seu pare en un ninot de les falles i va acabar sent la reina al palau dels corrents d’aire. Ironies del destí, va estar un altre Larsson, en aquest cas Asa Larsson, qui ens va regalar Aurora boreal i després Sangre derramada. Però la saga no te final, i ara comencem a descobrir Lars Kepler, un pseudònim que en realitat amaga al matrimoni d’escriptors Alexander Ahndoril i Alexandra Coelho Ahndoril amb una sèrie que inicia El hipnotista i promet altres alegries per arribar al mercat. Ho recomano a altres obsessionats com jo.

Tot això m’ha fet preguntar-me quins suecs conec. L’exercici ha estat divertit. No cal dir que ha calgut tirar d’internet per tal de transcriure els seus noms correctament. La meva llista podria ser tant simple com la que segueix:

- Ingrid Bergman, una actriu d’aquelles que no pots oblidar. Aquella dona capaç de fer somriure a en Bogart a París, per després trencar-li el cor, no es poca cosa. La seva mirada entre trista i suplicant era suficient per acabar sense paraules amb l’arrogància americana.
- Anita Ekberg, immortal a la Dolce Vita de Fellini
- Alfred Nobel, l’inventor de la dinamita i també va instituir els premis Nobel (sense comentasris).
- Björn Borg, una icona del tenis mundial.
- Zlatan Ibrahimovic, jugador del Barça, encara que hi ha qui el voldria fora de l’equip.
- ABBA, grup musical amb prop de 370 milions de dics venuts. Algunes de les seves lletres, desconegudes per la majoria, eren la versió nòrdica de la Raffaella Carrà.
- IKEA, tot allò que no sabia construir i que en realitat era tant simple, a banda d’una sèrie inacabable d’espelmes que no sé si arribaré a cremar mai.

Bé, serà millor que deixi estar aquesta llista. De fet les llistes mai m’han agradat (em porten mals records, a vegades per ser-hi, i a vegades per no ser-hi) Serà millor tornar a agafar El hipnotista per saber quin serà el destí de la família Bark.