El luxe

La Garriga, 23 de febrer de 2013

He decidit escapar de la dictadura d'espies, de polítics, de corruptes, de comissionistes,.... He decidit olorar l'aire fresc que el matí regala, quan les coses son noves i per estrenar, tant que el sol encara no s'atreveix. És la gran sort d'avui; poder recordar els bons moments que els amics obsequien generosament, les estones de quasi silenci només trencat pel full de la novel·la de tant en tant, i potser un glassò que rellisca distret pel vas. Quina sort més gran! Estem tots envoltats per petitíssims problemes que semblen cada cop més minúsculs si deixem que el temps faci la seva jugada mestre, i també si aprenem a mirar-los amb perspectiva. Oblidem aquest exercici massa sovint, i ens deixem embolcallar de la tragèdia més pròpia dels personatges de la lírica. A cops som capaços de refusar l'amor com una Turandot qualsevol per centrar-nos en el propi dolor, mirant sense remei el nostre melic.

Lamentablement, el mal existeix,i les desgràcies i les tragèdies. Son aprop, però no les cerquem en els altres sinó en naltros. Quin error més absolut. Te molt més sentit compartir, però no com ho fa un creient fervorós de divines paraules, sinó com a ésser humà que sap regalar-se als altres i fer servir el que està al seu abast per minimitzar l'ensupiment del malalt, o del germà, o del veï. És tan fàcil com ser bona persona, un luxe per un mateix i per compartir-ho. Tinc la fortuna de conèixer bones persones i amb elles em quedo. Com deia, un luxe.